Espai Jove

El passat dilluns dia  20 d’abril es va celebrar la sessió de treball que concloïa el procés de recollida d’opinions i aportacions per perfilar el pla d’usos de l’espai jove de creació.

Tot i que Sinàpsis va presentar el pla d’usos, document resultat de sintetitzar les diferents opinions i aportacions que han anat generant les sessions de treball, us convidem a que seguiu opinant sobre les decisions que es vagin prenent via mail o bé a través del FORUM DE LA WEB.

Adjuntem el pla d’usos que Sinàpsis va presentar perquè aquells/es que no vau poder venir a la sessió el podeu consultar.

Pla d’usos de l’espai jove de creació
ecj-20-abril09-esborrany-x-joves

Assistents:

Gabriel Verderi
Cristian Añó
Lidia Dalmau
Mariona Peremateu
Sergi Botella
Caye Casas
Cristina Borobia
Sira Pizà
Ian Gellhahaar
Anna Gordillo
Agnès Petit
La sessió es va organitzar de la següent manera;

Vam presentar a Sinàpsis ( el Cristian I la Lidia )que van explicar la feina de recollida I síntesi de les opinions que han anat sorgint a les sessions per redactar el pla d’usos.
Després vam passar les preguntes que guiaven el debat per la quarta sessió, les vam contestar debatent cada punt, I per últim, Sinàpsis va presentar el pla d’usos I es van plantejar possibles estratègies per seguir participant en la construcció del model de l’espai de creació jove.

SINÀPSIS planteja que el document resultant del procés participatiu és abstracte I no està tancat. El proposen com una recollida I síntesi de les opinions que han anat generant les sessions , com un full de ruta per saber en quines direccions treballar, però sense apuntar objectius concrets.
Subratllen la necessitat de donar continuïtat al procés I seguir aportant opinions  mitjançant el bloc o el mail En mantenir la transparència en el perquè de les decisions que es vagin prenent.

També aconsellen desgranar els punts que recull el pla d’usos I fixar prioritats realistes amb els recursos ( econòmics I humans ) amb els que es compta, però això ja serà motiu de debat durant la sessió…

Preguntes per la quarta sessió I aportacions dels participants:

1-Quines serien les formes de donar visibilitat al que feu els joves I entitats juvenils en relació a l’espai?

(c.c) Crec que els joves que tenen projectes haurien de fer servir l’espai creatiu de forma pràctica, és a dir, que els seus treballs es puguin veure a la ciutat, I que l’espai els ajudi a que això sigui possible. Que l’espai tingui relació amb diverses institucions de la ciutat per potenciar que utilitzin el treball d’aquests joves. A través de revistes I publicacions. També cal aprofitar tots els mitjans ( plataformes actives ) que té la ciutat des d’un principi.

(c.b) Seria bo que l’Ajuntament utilitzés l’espai com a recurs per trobar-hi artistes gràfics, que realitzessin cartells, flyers etc. per la ciutat I així donar a conèixer el seu treball.
A través de fires d’art I publicacions que mostressin el que es fa l’espai.

(s.b) Sinèrgies amb altres instal·lacions, visites guiades ( actitud pedagògica), premsa, col·laboració I , important, formar part de la xarxa de centres de producció de Catalunya ( Xarxaprod). Fer jornades que promoguin la interacció entre els diferents nodes de creació.

(g.v) Comenta la dificultat per apuntar els objectius sense saber els recursos amb els que es compta.

(m.p) A través de la promoció I la comunicació ( publicacions, televisió, difusió gràfica etc.),

(i.g) Insisteix en la importància d’educar I potenciar el sentit crític des de la infantesa. Dotar d’eines als infants perquè puguin processar I interpretar la cultura visual en la que estem inmersos.

(m.s aportacions enviades per mail.) Es podria coordinar un concurs amb Arts Visuals Terrassa per a la producció de projectes. Així que el guanyador, a més a més de rebre una quantitat econòmica per a la producció, pogués produir en el centre.
Establiria col·laboracions amb les programacions d’art contemporani de la ciutat, del territori nacional i internacional.

Organitzaria unes jornades de portes obertes del centre on els artistes haguessin de mostrar els projectes que han mostrat. (Es podria coordinar amb un procés de tutorització i/o treball amb un agent especialitzat en art). Exemples Se busca a Hangar, jornades de portes obertes a La Escocesa de Barcelona, etc.

També faria que la web  de l’espai de creació disposarà d’un apartat on es mostrarien tots els projectes realitzats.

Donar visibilitat no és la funció principal del centre, tot i que també és important. Crec que des del suport i producció de projectes d’art contemporani en totes les disciplines ja serà una forma de donar visibilitat, doncs entenc que molts d’aquests projectes seran mostrats en festivals, programacions i certàmens d’art contemporani. La visibilitat dels projectes dels residents enforteix la imatge del centre i viceversa.

2-Com es gestionarà l’espai? Quins punts d’actuació prioritzarieu?

(c.c)  Crec que s’hauria de començar per identificar quines són les disciplines que tenen més demanda.
Que l’espai sigui gestionat per un equip de professionals que es dediquin plenament a l’espai, interactuant amb les diverses institucions de la ciutat.

(s.b) A través d’un equip format per tècnics I gestors culturals. Han de ser  persones amb sensibilitat artística I és important mantenir certa independència I autonomia en la presa de decisions amb l’Ajuntament o amb qui posa els diners.
La figura d’un interlocutor polític per dialogar entre el centre I les institucions que aporten recursos.

Els objectius prioritaris són; establir un equip  I buscar diners I recursos per dotar l’espai.

(g.v) Per gestionar l’espai s’haurà d’implicar a empreses I donar-li visibilitat a través dels mitjans de comunicació, reflexionant I definint quines plataformes de comunicació es volen utilitzar I de quina manera.

(i.g)  Equip interdisciplinari que funcioni amb sistema assambleari.

(s.p) Defensa que l’equip humà que porti el centre és determinant. Ha de ser gent que conegui bé el context, que dialogui amb les institucions…Hi ha d’haver especialistes de diferents hàmbits.
( m.s. aportacions via mail )
A. La comissió estarà formada per experts en art contemporani de diferents procedències: crítics, curadors, artistes, etc. Serà renovada cada x temps. S’ocuparan del programa general de centre; és a dir:

Decidirà quins seran els artistes residents del centre, els quals hauran sol·licitat l’espai per concurs. La mateixa comissió farà entrevistes amb cada artista resident cada x temps per a les renovacions de l’ús dels espais. (les residències seran per a estades curtes o ús puntual i per a projectes a llarg termini)
Programarà els workshops, seminaris, trobades i tutories amb artistes professionals (tant per invitació, com per acord amb artistes experimentats i professionals majors de 30 anys que volen fer ús dels serveis de l’espai, com per concurs)
B. Els tècnics en general s’ocuparan de la compra, manteniment i lloguer del material del centre. També seran requerits (sota quota en cas d’haver de necessitar ajuda puntual  o dilatada per a la producció de projectes. Es necessitaran tècnics per a:
vídeo (a considerar si es reforça l’espai BIT o s’ofereix el servei d’edició de vídeo a l’espai jove)
àudio
impressió en gran format
fotografia digital i analògica (no hi ha espai per a un laboratori fotogràfic)
software
Per a la compra de material, suggeriria d’intentar arribar a acords amb empreses:
- Epson per a la impressió en gran format
- Sony (potser per proximitat geogràfica es pot arribar a un acord) per a material de gravació de vídeo i cameres fotogràfiques digitals. 
Cànon per a cameres fotogràfiques
Altres empreses especialitzades en material de so i de vídeo : Panasonic, Behringer, Sennheiser, AKG, etc.

Responsable de projectes: assessorarà als usuaris en les següents qüestions:
1. búsqueda de recursos econòmics
2. busqueda de material
3. coordinació de l’ús dels tallers
4. coordinació de l’ús de la sala polivalent
5. coordinació dels workshops, seminaris, tutories i etc.
  
La qual cosa significa que haurà d’estar en contacte amb:
- altres serveis joves de Terrassa (BIT i BUCS)
- altres centres de producció (xarxa de centres de producció)
- tècnics especialitzats en altres disciplines que no s’ofertin a l’espai jove
- borses de beques

Molts d’aquests serveis es comunicaran mitjançant la web i una llista de correu, de la qual se n’ocuparà el tècnic de programari o software.

Suggeriria establir acords amb les universitats per a que s’estableixin col·laboracions: escac, mèdia, fotografia.

El director, gerent i secretari s’ocuparan de la gestió general del centre. El centre realitzarà una memòria anual de les seves activitats.
Entre tots:

Es va tornar a parlar sobre  quin havia de ser el criteri per seleccionar als artistes residents, encetant un debat entre els que defensaven que l’art contemporani eren aquelles pràctiques artístiques que s’estaven produint en el moment actual I que per tant, tenia respostes I solucions diverses, sense un estil homogeni ( net-art, pintura, instal·lació I tantes altres disciplines), I els que apuntaven que l’art contemporani és aquell que es defineix per l’excessiva codificació del seu llenguatge ( no s’entén el discurs/intenció de l’artista) I que juga a lo absurd, desorientant a l’espectador I subratllant la seva ignorància I manca d’habilitats interpretatives.
També afegien ( la tendència que criticava “l’art contemporani”) que el centre apostés per un art pràctic I rendible , opinió amb  la que altres assistents es van mostrar molt en desacord.

No es va arribar a cap consens ja que es va acordar que aquell no era l’espai per debatre I acotar el que era l’art contemporani però considerem que és important fer visible  aquest debat, ja que és molt probable que hi estigui present durant el procés I una vegada s’hagi engegat el centre/espai de creació.

Sinàpsis va presentar el pla d’usos i, després de fer-ne una lectura ràpida, es va parlar sobre la necessitat de seleccionar alguns dels punts del document I elaborar estratègies per aconseguir-los.
També es va subratllar la necessitat de ser realistes amb els recursos econòmics amb que es compta ( de moment escassos ) I treballar els objectius per fases, és a dir, a poc a poc I bona lletra.

4ª Sessió: Quines serien les formes de donar visibilitat al que feu els joves i entitats juvenils en relació a l’Espai?Com es gestionarà l’espai?

Última sessió  per parlar sobre el pla d’usos de l’espai de creació i  tancar-lo.
Idees a debat per buscar la millor  manera de gestionar el centre; recursos humans, com s’organitzen, com i qui programa, maneres de revisar i fer crítica del contingut que es proposa  +…

Dilluns dia 20 d’abril a les 20h a la casa Baumann ( visita a l’espai per als que ho vulguin ).

* A continuació hem penjat els resums de les sessions del dia 23  i 26 de març.

Acta de la tercera sessió
( Dijous 26 de febrer)
Assistents:

Aleix Gòmez
Ian Gehllahar
Sira Pizà
Ricard Trigo
Sergi Botella

Anna Gordillo
Agnès Petit

Es disculpa el Gabriel Verderi.

D’ entrada vam visitar el futur espai amb tots els participants a la sessió.
Després la gent va escriure les seves aportacions corresponents a les preguntes de la sessió.

1. Quines disciplines artístiques i pràctiques culturals creieu que haurien d’estar presents a l’ Espai?

s. – Pensa que la creació contemporània en totes les seves vessants:
- Multimèdia
- Tecnològic
- Viedeocreació
- Sonor
- Performance o d’acció
- Plàstic i visual

S.- No hi posaria limitacions en base a les disciplines, sinó a la qualitat dels projectes, que s’emmarquin en “propostes artístiques”, ( no estrictament musicals o teatrals, etcl.)  però si les que comparteixen elements amb aquestes disciplines. Tenint sempre en compte els condicionants a nivell de recursos, de què es disposa.

r.- Art conceptual
Art = Procés
Art= formació i col.laboració….. interdisciplinarietat ( vídeo, new media, loow tech, acció, performance, investigació, etc.) : Reflexió i Crítica
Especialització = discurs
- El Centre com a Organisme d’Expansió

A.- Fotografia en blanc i negre
- Producció audiovisual

I.- Gestió i producció artísitica
- Multimèdia
- Audiovisuals i cinema ( muntatge)
- Disseny
- Laboratori de fotografia
Quin tipus de programació i activitas hi farieu?

s.- Presentacions de treballs fets al centre
- Exposicions de petit format
- Workshops amb artistes i comissaris
- Concerts de petit format
- Trobades de col·lectius
- Jornades per a escoles, o d’altre col·lectius concrets
- Cicles de formació per artistes visuals

S.- de formació
- De reflexió: seminaris, conferències., etc.
- De mestratge o tutories, com en els formats de workshops amb artistes
- De presentació dels treballs desenvolupats al centre a artistes vinculats.

r.- Tallers formatius al voltant de la teoria ( pensament Contemporani)
- Tallers formatius al voltant de la crítica
- Tallers formatius al voltant del domini d’eines
- Exposicions
- Esdeveniments amb col·laboració amb altre entitats de Terrassa
- Avaluacions del centre amb equips assessors ( arxiu)
- Infantil

A.- Tallers específic de software professional. Tallers de pràctiques aplicades a un projecte comú amb altre disciplines que també es treballin a l’espai

I.- Formació ( tallers, màsterclass., etc)
- Exposicions a partir de tallrs
- Debats ( taules rodones, conferències)
- Projectes interdisciplinars ( Art i Tècnica)
- Informació
- Infantil

Per a quin públic?

s.- Pensa que totes les activitats s’han d’adreçar a un públic jove, però està segur que molts interessats d’altre edtas faran ús d l’espai.

Que s’ha d’adreçar a nous llenguatges artístics i els seus agents.
A un nou públic que s’ha de construir , conformat pe la gent jove de la ciutat, els estudiants que cada dia passen per Terrassa, i tota la gent de l’àmbit de l’art contemporani de Catalunya que en definitiva conformen l’escena més directa. A professionals del sector que puguin trobar a Terrassa artistes o col·lectius interessants per al seu treball.
- Crítics, comissaris i programadors culturals en general.

S.- Especialitzat en art contemporani, però no exclusiu de públic interessat en les propostes, en algun dels seus aspectes.
Fidelitzar el públic.
Projectes realitzats entre l’artista i els residents a un temps determinat.

r.- es mostra més partidari d’usar el terme “interlocutors” en lloc del de “públic”.
- Consumidors d’art contemporani
- Xarxa social ( públic sense ser públic)

A.- per a un públic jove, estudiants, col·lectius artístics

I.- Per a tots els públics però potenciant els usuaris joves i infants
- Estimular les noves generacions
S’explica que a la mateixa sessió però que es va fer l’anterior dilluns hi van participar la Sònia Valle, el Manuel Bermúdez i la Mireia Saladrigues.

El Sergi, ens explica la posada en marxa del Consell de la Cultura i  les Arts de Terrassa, del qual en forma part.

Comença el debat seguint l’orddre dplantejat pels interrogants:

r.- Explica com veu ell la relació entre art  i context i que ha plantejat aquesta relació en un mapa conceptual. Creu en el format interdiscilplinar i pensa que aquest espai ha de generar “crítica de l’entorn”.
S.- Parla de les dificultats de la disciplina com a condicionant, demana que aquesta no ho sigui i que no suposi una limitació. Pensa que el més important a tenir en compte és la contemporaneïtat.
s.- diu que ell ( que ha fet arribar les respostes amb anterioritat per correu elect`ronic) en aquest cas ha estat més directe que abstracte en la resposat i, el què si que creu i exposa, és que el funcionament del centre vindrà motl determinat per la filsooifia dela direcció del mateix, que la sensibilitat que en bona part definirà auqesta metodolgia vindrà definida per aquesta direcció.
Quan a la sessió anterior va referir-se a acotar disciplines en l’espai i a no deixar-hi entrar, per exemple l”artesania” , al què es referia era que tot allò que es fes tingués al darrere discurs contemporani. També destaca la importància del “comitè de selecció” encarregat de triar els projectes i la importància de fixar les bases i els criteris de selecció.
Per la seva experiència, els pintors, estrictament com a tals, difícilment hi tenen cabuda, ja que aquests s’han de buscar marzxants i espais per pintar. Cita com exemple l’Anna Taratiel i diu que ella i ell no poden seguir els mateixos circuits a l’hora de buscar-se espais, a menys que es tracti de la part més cenyida a l’àmbit d ela publicitat.
També diu que l’espai planteja limitacions, que per exemple un escultor que treballi el ferro no es podrà estar a baix, perquè ningú més s’hi podria estar.
Cita exemples de la metodolgia de treball, no es tracta de resoldre coses, per exemple, ensenyar a fer un sensor disposant dels recursos humans i materials per a fer-ho.
Ell és del parer d’escatimar recursos econòmics invertint en aspectes complexes i de gran dimensió. No és partidari tampoc d’invertir tots els recursos en art tecnològic.
Destaca la importància que  a l’espai de creació es duguin a terme workshops i altres formacions.
I.- Es centra en la importància de la gestió i producció artística ( i en els seus plaços límits) , en l’assessorament, l’orientació que aquest espai pot oferir.
També diu que pensa que fan falta a la ciutat centre de muntatge, de postproducció, d’edició, etc. Diu que les condicions de l’espai no permeten rodar ni gravar perquè no hi ha prou alçada.
També defensa el Disseny com a disciplina, diu que la considera un Art Visual més.
D’ altra banda valora la interdisciplinarietat  com un aspecte interessant, però opina que seria millor especialitzar el Centre per dotar a la ciutat d’un espai més professional.
Creu que estaria be especialitzar el BIT cap al sector més multimèdia.
I fer que aquest sigui més un punt de trobada i un lloc on rebre suport per muntar projectes que es puguin desenvolupar en altres espais. Un “centre de suport”.
Pensa que si que seria factible muntar una sala de so i vídeomuntatge i un laboratori de foto digital i analògica.

s.- en aquesta línia diu que estaria be muntar una Central de Producció, no especialitzada en cap àmbit. Un centre de suport a la producció.

També diu que estaria be pactar  i signar convenis amb el Parc Audiovisual de Catalunya. Lligar paquets d’hores per poder usar els recursos d’allà.

Creu que hi ha d’haver molta feina de gestió al darrere i en aquesta línia posa com a exemple Hangar, que diu, no està especialitzat en res. Al Servei de Vídeo d’allà hi ha un tècnic i un servei d’autoedició. Un tècnic més especialitzat, a Hangar, explica, te l’has de pagar.

a.- Diu que hi pot haver el perill que l’especialització es pot aproximar al que ja s’imparteix en cicles formatius.
Ella pensa més en un centre que ofereixi una cartera de recursos.

.- diuq ue les formacions al Bit, es poden fer seguin un priocés artístic. Qu le’specialització no ha de suposar diferències entre discurs i mitjans. Si el centre pot trobar un espai per l’escultor que anomenava el Sergi, un lloc en el que pugui treballar.

S.- Destaca també que l’espai tingui una certa permeabilitat. Posar en contacte agents que poden solucionar diferents aspectes tècnics.
Destaca la importància del mestratge , de la tutorització.

RESUM: Crear xarxa de recursos, fer projectes cooperatius, central de producció, facilitar plotters ( via patrocinis, exemple Epson ), vídeo, foto. Debat entre l’especialització i la interdisciplinarietat.

Respecte a la segona pregunta, e s tipus de programació que es plantegen són:

A.- diu que seria important mantenir una perspectiva general, una certa visió d¡àliga i veure toto el què es pot entrellaçar, coordinar, per no tabcar portes ni perdre oportunitats. Parla d eles possibilotats del diiseny industrial, aplicacions comercials, creació d eproductes. Diuq ue es pot sumar un enginyer i un poeta.

s.- Diu que a la UPC hi ha una Sala de realitat Virtual.

Es tracta de fer-li guanyar temps a l’artista. Fer un projecte integrat  i partir del principi de realitat.

S.- insisteix en què estaria be saber de quins recursos externs es pot disposar. En aquest sentit considera cabdal la figura del que reuneix en un catàleg quotidià tot allò amb el què es pot comptar a la ciutat. Saber establir i posar en contacte

r.- Diu que és important fer una selecció de projectes que generin discurs.

s.- La necessitat de fer vídeos i impressions de gran format. Conveniar amb EPSON, amb CITEM.

A.- parla de fer tallers específics de software i pràctiques aplicades a altres disciplines. Diu que cal contemplar possibles col·laboracions amb el sector privat.

I.- destaca la importància de l’experimentació, de l’espai com a generador de debat, com a centre de pensament i acció, explica també la importància d’arribar als infants. Diu d ela importància pedagògica de fer Educació Audiovisual als infants.

Resum: Tallers amb professionals, debats, centre de pensament, projectes pedagògics adreçats a infants i joves, propostes formatives de diversa índole, tutories, workshops tòrics i pràctics, cicles de formació i assessorament, trobades de col·lectius
( minifestivals)

respecte la 3ª pregunta, el tipus de públic:

A.- Joves, empreses, becaris, aprenents, etc.
Mirar patrocinis per a grans projectes. No considera la publicitat com un art.
La importància que aquest espai se’l consideri un lloc de foment i producció de les arts.

s.- parla de la importància que els comitès de selecció estiguin conformats per gent de procedències diverses.

I.- parla d ela formació , de tallers i workshops impartits per professionals ( per exemple algú que hagi creat un software) . Persones amb experiència.
Adreçar al públic infantil i juvenil.

S.- Funcionament de residències i tallers. La importància de les tutories, el mestratge. Artistes que proposin un projecte en un espai i temps determinats, medialab i experiències més intensives mitjançant els projectes. Fer moltes activitats paral.leles d’exhibició  idivulgació. Questions de tipus més etsructural. Condicionants sobre els recursos. Comissió de persones que tingui la capacitat de triar.
determinarà molt el model QUI i COM porti aquest ESPAI.

r.- diu q està d’acord amb el què ha dit S dit anteriorment a ell i també amb el que ha dit  sobre la construcció de projecte adreçats a infants de caire més pedagògic. I afegeix:
- tallers creatius
- crítica al context
- domini d’eines
- visualització a l’entorn de que es faci en el propi centre
- Col·laboracions diverses amb programes i/o entitats de Terrassa
- Avaluacions/ auditories externes, cada trimestre;: criteris de transparència en la gestió econòmica i en les preses de decisions
- Definir molt be l’estructura de funcionament
- - La importància que hi hagi rotació en la gestió del centre, que no es funcionaritzi el seu funcionament
- Que el centre sigui un termòmetre del què està passant en el present ja que el context ha de marcar el ritme de cap on ha d’anar la cosa.

s.- diu, relatiu al què ha dit r de les auditories, que Hangar presenta anualment una memòria en la que es detalla tot.

Afegeix: en els workshops i/o tallert: dues línies, que se’n facin de teòrics i de pràctics. Que es treballi l’àmbit de la gestió i l’Art. Que es faci’n tallers de “statemans” o dossiers de presentació. Parla que és fonamental saber escriure i redactar, fer uns bons dossiers és part de la feina d’un artista.
Fer presentacions de treballs fets als Centre. Tenir una vitrina, per exemple, de forma permanent, Que s’hi faci’n concerts per atreure el públic.
La importància de construir discurs però de fer-lo arribar amb l’atracció d’activitats paral·leles.
La importància de la fidelització del públic i no buscar obsessivament resultats. Ser conscients de la importància del boca-orella i que la gent porta a gent.

La importància d’aquest espai com a espai informatiu i central de recursos. Que treballa per un oci cultural per als i les joves.

Dilluns 23 de Març

Participants a la tercera sessió:

-Mireia Saladrigues
- Sònia Valle
- Manu Bermúdez
- Anna Gordillo
- Agnès Petit

La Rat Soriano fa arribar les seves aportacions via e-mail i ens comunica que no pot assistir a les sessions.

Les preguntes corresponents a la sessió d’avui són aquestes:

3ª Sessió: Quines disciplines artístiques i pràctiques culturals creieu que haurien d’estar presents a l’Espai? Quin tipus de programació i activitats hi faríeu? Per a quin públic?

Comencem la sessió visitant l’espai del futur centre de creació, al soterrani  de la Casa Baumann.

Comencem responent les qüestions per escrit. Les aportacions són aquestes:

Quines disciplines artístiques i pràctiques culturals creieu que haurien d’estar presents a l’Espai?

- Net Art/ Net Working
- Tot allò que es pugui dur a terme per les condicions físiques de l’espai
- Conceptuals i de comunicació
- Plàstiques
- Que ompli el buit d’allò que no s’està fent i  no existeix a la ciutat

- Totes aquelles que desenvolupin  un discurs que reflexioni, observi i/o repensi el moment contemporani. Això no vol dir que, hagi de tenir un caràcter teòric, però si que ha d’haver una intenció en les propostes; fer que aquestes dialoguin amb el present.

- Arts visuals

- Arts visuals en general, combinades amb tot allò que  sigui interessant de combinar, seguint criteris de contemporaneïtat.
- En quant a l’exhibició, que hi hagi presents diversitat de disciplines, en quant a la producció / creació, acotar el camp a les Arts Visuals.

Quin tipus de programació i activitats hi faríeu?

- Workshops
- Exposicions
- Debats
- Conferències
- Tallers
- Actes lúdics: concerts, etc.

- Seminaris i activitats de formació guiades per professionals ( als que generalment sigui difícil accedir. Ajudar a facilitar el contacte amb persones actives dins el context artístic- productors, teòrics, experts, etc.)
- Exhibicions
- Concerts acústics
- Cicles de cinema i vídeo
- Jornades temàtiques que girin sobre un eix concret

- Workshops d’especialització i d’iniciació i divulgació
- No limitar-se a fer una programació trimestral, que hi hagi una programació dinàmica.
- Possibilitar l’intercanvi entre els artistes usuaris de l’espai
- Difusió del què passa i es gesta a l’espai
- Difusió de les arts visuals al gran públic.

-  Debats i taules rodones
-  Xerrades i Conferències
- Exposicions i exhibicions
- Activitats al pati de diversa índole que es puguin relacionar amb el què passa i s’hi fa a dins ( vincular les presentacions a la programació)
- Activitats de formació
- Tallers i pràctiques educatives per a infants i joves

Per a quin públic?

- Adreçat al públic en general l’espai d’exhibició, pensament i participació. L’espai de creació ( tallers i /o residències) adreçat a persones de potencial creatiu.
- A nivell d’usuaris; interessat i interessade sen el món d el’art, el pemnsament contemporani, les noves discipines expressives que ofereixen els mitjans tecnològics. Creadors amb necessitats d’un espai físic per a desenvolupar el seu projecte. Per a persones curioses.
- A nivell de “públic consumidor” arribar a tothom que li interessi.

- La part expositiva que sigui oberta a tothom
- Els usuaris /residents que siguin joves artistes de la ciutat i de fora que tinguin un projecte a executar i que sigui validat per a desenvolupar-se
- Els usuaris dels tallers i workshops, depenent de la idea, l’objectiu i la intenció d’aquests

- per a tots els públics
- Els tallers adreçar-los a artistes i/o col·lectius menors de 30 anys 8 almenys algun dels components)
- Treballs i projectes adreçats al públic jove; jugant amb projectes de joventut, tenint en compte l’entorn, posant en joc alumnat de secundària, etc.
 

 Les aportacions al debat  són aquestes:

Quines disciplines artístiques i pràctiques culturals creieu que haurien d’estar presents a l’Espai?

- (M) Opina que l’exhibició, està limitada per l’espai. Parla de la importància del Net Art/ Net Working, ja que es pot fer molta producció artística fent servir pàgines web. Caldria veure què hi ha a l’Escola de multimèdia i de què se’n pot fer ús. La idea d’omplir forats de coses que no es facin a Terrassa.  La importància de donar assessorament als artistes. També diu que hi hauria d’haver comitès de selecció que defineixin la línia. Contemplar les Arts Escèniques no caldria, perquè ja te altre espais de treball i exhibició a la ciutat, la música també, als Bucs d’Assaig, però en canvi, tot l’àmbit de la Música electrònica no es toca enlloc.  Parla de fer una diagnosi i/o radiografia del què ja hi ha a la ciutat i es podria posar en coordinació amb el futur Centre de Creació.

( S) diu que està be la idea que s’ha plantejat de fer una bona diagnosi del que ja h i ha la ciutat en quant a material i /o recursos, però que caldria contemplar una pluralitat de propostes que no s’inscriuen necessàriament a aquest espai, fer una bona base de recursos i no duplicar-los ni repetir els existents. Tractar de convenir d’alguna manera amb aquestes entitats i institucions.

( A) diu que es estaria be poder fer concerts acústics a la terrassa de fora. També diu que li sembla necessari valorar si un projecte necessita, o no, d’un espai físic necessàriament per a dur-se a terme.

( m) diu que cal recollir els aspectes importants a les bases i demanar que als projectes s’especifiquin les necessitats en matèria d’espai. També parla de la importància de dur a terme  tutories i assistències tècniques i, destaca, com altres la importància de reforçar espais i equipaments existents i valorar si algun projecte es pot complementar en quant necessitat de material. Veure a la ciutat, en matèria d’Arts Plàstiques i Visuals: què tenim i què falta? És del parer que  hi ha pocs centre de producció de fotografia analògica i digital ben dotats, que no hi ha llocs de lloguer assequibles de material a un preu raonable, per exemple, pera llogar o que es pugui cedir una camera bona reflex digital. També veu el NetArt com una opció interessant. Parla de no descartar projectes en funció de les disciplines. Usar diferents estratègies i llenguatges si aquest espai ha de servir de plataforma que ajudi a produir.

( A) diu que són claus l’assessorament i la tutorització i que aquest espai hauria d’ajudar a establir contactes amb artistes que estiguin treballant.

( m) diu que la programació de la sala d’exposicions no hauria de seguir criteris de selecció com els projectes que es desenvolupin als tallers.

( m) L’espai de creació ha d’ajudar als projectes i ajudar als artistes a què tinguin visibilitat. Encara que no sigui visibilitat directa, això reforça la idea de Centre de creació. Afegeix que cal destinar energies a aquest aspecte. Una altra idea interessant a dur a terme és la de la Formació Contínua, explica que actualment l’Associació d’ Artistes Visuals de Catalunya duu a terme formacions d’assessorament legal, sobre edició, etc., que aquesta formació s’organitza des de l’Associació i que es duu a terme als centres del territori.

( A) parla d ela importància d’artistes que ja compten amb una experiència al darrere, que vinguin afer tallers i workshops i la importància d’aquesta confluència i de fer dinàmiques específiques, jornades temàtiques de cap de setmana, que ajudin als processos creatius.

( S) Parla de la importància de ser porós amb l’entorn.

Durant una estona es debat la importància de clarificar aspectes a les bases, aspectes com l’edat i/o la procedència dels artistes /projectes residents, etc. Es parla de primar la qualitat del projecte pel damunt de ser de Terrassa o de ser menor de 30 anys.

2ª Sessió: A qui s’hauria de dirigir l’Espai? Quins suports i serveis us hauria d’oferir? En quines condicions?

Participants a la segona sessió:
( Dilluns 9 de març del 2009)

- Montse Duran
- Mireia Marzal
- Susanna Medina
- Sergi Botella
- Carles Cunill
- Aleix Gómez
- Manu Bermúdez
- Anna Gordillo
- Agnès Petit

En Sergi Botella i la Mireia Saladrigues  van fer arribar les seves aportacions via e-mail a les preguntes corresponents a la segona sessió, penjats al web/bloc.

La sessió va anar així:
 A mida que la gent va anar arribant se’ls donava un full amb els interrogants corresponents a la segona sessió de treball. La idea era començar el debat després d’haver pensat una mica en el tema i no condicionar-lo en la presentació. Vam dir-nos els noms i vam treballar al paper uns vint minuts. Es va presentar la documentació lliurada a cadascun dels participants en aquesta segona sessió:

- El guió de treball amb les preguntes corresponents a la sessió
- Resum de la 1ª Sessió amb els següents epígrafs: Funció i finalitat del futur centre de creació, objectius i serveis del centre
- Material de cessió del servei de Joventut: de la Baumann i de l’Espai BIT
- Aportacions a la segona sessió arribades per e-mail del Sergi Botella i la Mireia Saladrigues
També es van deixar damunt la taula fotocòpies d’informació de webs ( totes elles links al web… posar-lo) de diferents experiències, convocatòries i models de centres de creació:

- Art jove 2008. Convocatòria de projectes d’arts visuals
- Programa de Residència, Programa Laboratori, Serveis-Ajut a la Producció i Recerca, Programa -Intercanvis, Programa Curatorial, Programa Difusió, Can Xalant
- Lab: Laboratorio de Arte Joven a Múrcia
Al final de la sessió es va explicar que estàvem treballant, conjuntament Arts Visuals i Joventut,  en un programa de presentació i treball amb els Batxillerats Artístics i Cicles Formatius per aproximar Serveis i Programes d’Arts Visuals als joves estudiants. La idea és donar informació de l’espai BIT, el Festival de Curtmetratges, el departament d’Arts Visuals i les seves accions i el futur Centre de Creació i el procés pel què passem.

A continuació adjuntem el resum de les aportacions fetes pels participants, classificant  els comentaris seguint tres punts:

- Funció i finalitat del futur centre de creació.
- Objectius del centre.
- Serveis del centre

RESUM DE LA SEGONA SESSIÓ
( Dilluns dia 9 de Març)
Aportacions dels participants :
Funció i finalitat del futur centre de creació:
 
(m)
 -Ha de ser una eina per donar suport als artistes, que es sentin més acompanyats, que puguin dirigir-se al centre en cas de dubte, per fer propostes, informar-se etc. També ha de d’oferir eines educatives.
©
Un espai que ofereixi recursos a la gent jove que intenta començar. Que doni marge per l’experimentació i que aprofiti els recursos que ja existeixen a la ciutat.
(s.m)
Un espai incubadora. Una plataforma per donar visibilitat als creadors/es de dins i fora de Terrassa ( no localismes).
(s)
Tenir en compte que Terrassa no és Barcelona. No imitar altres models de centre amb realitats diferents a la nostra ni anar a buscar la visibilitat immediata. Ha d’estar integrat dins la xarxa de centres de producció de cat. (xarxaprod) i donar-li una identitat potent i atractiva a partir de la selecció de projectes però sense voler crear un estil homogeni.

 
Objectius del Centre:

(s)
-Professionalitzar la pràctica artística. 
-L’objectiu no ha de ser potenciar un exèrcit de grans artistes ( model més propi de les galeries) sinó saber detectar quins creadors/es tenen possibilitats de madurar el seu discurs treballant més professionalment a través de les residències als tallers, el contacte amb artistes professionalitzats etc., és a dir, ajudar a fer el pas d’artista amateur a artista professional amb totes les responsabilitats que suposa…
-Hi ha d’haver predisposició per cuidar als artistes de Terrassa tot i que no ha d’anar  únicament dirigit a ells/es.
-Que el criteri de selecció dels projectes tingui en compte si necessiten d’un espai físic (taller) o no per a poder realitzar-se, que s’aprofiti el recurs realment.
-Posar en contacte a artistes estrangers amb artistes d’aquí.
(m)
-S’ha de tenir en compte com es dissenya l’espai per no discriminar a ningú      d’entrada. Que   sigui amable i acollidor , que convidi a entrar-hi sense por.
-Terrassa és un espai de cultiu de creadors ( CITEM, ESCAC, Cicles i estudis d’art i imatge etc.). Totes les possibilitats que generen aquestes formacions s’han de canalitzar d’alguna manera…
(c)
-Terrassa no compta amb suficients recursos per consolidar una carrera artística. El centre hauria de facilitar l’adquisició d’un llenguatge sòlid. També s’hauria de potenciar la pedagogia de l’art.
-En un principi no limitar l’edat dels usuaris.

(s.m)
-S’ha de vetllar per l’excel·lència i la qualitat  dels projectes ( que no trajectòries ) seleccionats.  Apostar pel jurat com a estratègia de selecció dels projectes tenint clar que els seus integrants han de canviar a cada convocatòria.
-S’han de buscar estratègies per incloure a artistes majors de 30 anys.

 
Serveis del centre:

(s)
Els serveis es poden anar adaptant a les necessitats que es vagin detectant des dels usuaris i el context però s’han de concretar unes línies ja que les demandes poden ser il·limitades.
-Formació tècnica per utilitzar programes d’edició i altres
-Servei de plotter
-Assessorament jurídico-legal
-Lab-media
-Opció de treballar amb software lliure
-Lloguer de material ( interessant especialitzar-nos en material fotogràfic )
(entre tots)
-“Residències”:
     Activitats en paral·lel:
- m2 (de les residències)  (m) no creu que sigui una opció que aprofiti bé els recursos
- Residències de màxim un any, hi ha d’anar passant gent
- No premiar/becar artistes, sinó projectes
- Connectar artistes amb la gent.
(m)
-Estratègies pedagògiques per experimentar l’art.
©
-Espai d’exhibició
-Intercanvis
-Workshops
-Seminaris
-Formació i assesorament legal.

 
 
———————————————————————————————————-

Aportacions dels participants per escrit a les preguntes determinades a la segona sessió:

- A qui s’hauria de dirigir l’espai?
-Quins suports i serveis us hauria d’oferir?
- En quines condicions?

- A qui s’hauria de dirigir l’espai?
A artistes emergents en vies de professionalització (residents a Catalunya) que apostin per la innovació i l’experimentació.
Convocatòria pública per a seleccionar els projectes, amb jurat professional i amb residències d’un màxim d’un any (segons el projecte).
Amb possibilitat d’acollir-hi projectes sense taller (alguns projectes potser no ho necessiten)

- Quins suports i serveis us hauria d’oferir?
- Suport a la producció i a la formació.
- Intercanvi d’experiències, projectes, que funcionin com a xarxa amb d’altres centres de producció.
- Plataforma de difusió d’articles emergents.
- Serveis d’assessorament, tant pel projecte (artístic) com legat (contractes i econòmic (factures) passant per assessorament de gestió (on presentar el projecte, com fer un dossier…)
- Fer de pont amb els museus, d’altres espais expositius, galeries… I això només ho podrà fer si la imatge de marca és potent i el treball es basa en la qualitat i en l’excel·lència, no en el localisme, tot i que s’ha de treballar també en el territori.

- En quines condicions?
Convocatòria pública
Possibilitat de tutoritzar els projectes per part de membres del jurat o experts (artistes convidats, curadors, docents…)
Màxim un any de taller.
Possibilitat que hi hagi projectes fora de taller, també en residència.
Col·laboració amb universitats i escoles.

*
- A qui s’hauria de dirigir l’espai?
- A totes aquelles persones que precisament els manqui aquest espai, aquestes eines, potser un assessorament o seguiment…
- Potser podrem parlar de a qui no ha d’anar tant dirigit aquest espai, que serien tots aquells creadors que per la seva trajectòria, el seu estat actual ja no els són tan necessaris uns recursos, uns espais, potser perquè ja els tenen propis, potser perquè ja saben més d’on aconseguir-los…

- Quins suports i serveis us hauria d’oferir?
- Crec que bàsicament hauria de ser un punt de reunió, enllaç, comunicació, seguiment… Una de les coses que s’agraeix quan un fa un projecte creatiu és la visió dels altres, els consells, així com els possibles enllaços amb altres coses que ja s’estiguin fent, en fi, no sentir-te desvinculat de la resta del món i sentir que allò que un fa forma part de quelcom.
- Alhora que eines de treball, recursos audiovisuals, espais…

- En quines condicions?
No hi ha resposta

*
- A qui s’hauria de dirigir l’espai?
Penso que l’espai s’hauria de dirigir tan a gent gran com jove, de dins i fora de la ciutat, amb ganes d’aprendre, relacionar-se i reflexionar sobre l’art, els processos creatius…

- Quins suports i serveis us hauria d’oferir?
La idea de tutorització em sembla molt indicada. Un espai creatiu i d’aprenentatge on la gent que hi participa s’hi pugui sentir emparada.
El suport material també és important, però suposo que està més limitat pel pressupost. En tot cas, una bona gestió serà important. No sé com, però seria bo que fos un espai obert, que convidés a entrar-hi.

- En quines condicions?
No hi ha resposta.

———————————————————————————————————-

MS
- A qui s’hauria de dirigir l’espai?
S’hauria de dirigir a creadors o artistes que desitgessin produir projectes puntuals o a llarg termini. O a aquells que necessitin d’un espai per a treballar, recolzament tècnic o d’altres medis, assessorament legal, d’organització i coordinació de projectes…
Crec que no s’hauria de reduir només a artistes joves. El fet de que artistes o creadors de diverses edats poguessin usar l’espai facilitaria una comunicació/intercanvi intergeneracional, tangencial. S’hauria de considerar també que creadors no locals poguessin usar els serveis, que es produeixin sinèrgies, intercanvis, complicitats.

Si volem enfortir, donar suport, facilitar la creació de projectes de creadors i artistes terrassencs, facilitar visibilitat,… Hi hauria d’haver algun tipus de criteri de qualitat. Això acabaria afavorint als seus usuaris i a la gestió del centre mateix.

- Quins suports i serveis us hauria d’oferir?
- Espais de treball
- Espai polivalent o sala per activitats (a utilitzar per activitats puntuals i/o projectes)
- Suport fílmic o videogràfic (col·laboració amb la universitat de cinema) – lloguer de material
- Suport fotogràfic (col·laboració amb la universitat) – lloguer de material. Com bé va apuntar el Sergi, no hi ha cap centre de producció que llogui material fotogràfic!
- Suport àudio (col·laboració amb  la universitat)
- Suport tecnològic (col·laboració amb  la universitat) – consulta i/o treball amb enginyers…
- Servei d’impressió – plotters…
- Servei d’escanejat
- Servei d’assessorament legal
- Servei d’assessorament econòmic (beques, ajudes…)
- Servei de gestió de projectes.
- Workshops o seminaris?
- Estar en contacte amb altres centres de producció.
- Intercanvis amb altres centres de producció.
- Bar.
- Web: borsa de beques i ajudes, dossier de residents que utilitzessin els espais(?), tant per a col·lectius com per a creadors individuals.
- Hi hauria d’haver un equip que coordinés tots aquests espais. Tot això tenint en compte la realitat específica de Terrassa.
 
En quines condicions?
- Això depèn de la gestió econòmica de l’espai i de com es destinen els recursos. O de la quantitat de diners que Joventut aportarà a l’espai. Seria ideal que hi hagués suports per a projectes puntuals en concepte de beques (gratuït), però per això s’hauria de presentar projecte a l’equip que coordinés l’espai.
Si això fos possible, que fossin a preus econòmics (preus de cost o simbòlics que cobressin una part del preu de cost). Això és el que fa la majoria de centres de producció. I de fet, ens interessa més que l’espai tingui una continuïtat que no pas esgotar els recursos, no?
- S’hauria d’estudiar com s’establirien les col·laboracions amb la universitat, per a no entrar en conflicte amb els materials i recursos destinats als estudiants.
- El departament de cultura podria destinar-hi diners?
- I les universitats.
Hi ha més coses que queden al tinter, però més endavant…
 ———————————————————————————————————-

SB

- A qui s’hauria de dirigir l’espai?
- Bé, entenc que la naturalesa de la joventut fa que l’objectiu principal sigui el col·lectiu de joves de la ciutat. Però crec que cal tenir en compte que mesclar l’art emergent amb la implicació del centre en alguns projectes d’artistes més consolidats o amb més experiència és bo per les dues parts. Això es podria fer demanant a canvi cicles de formació per part dels artistes més consolidats.
- Penso que el centre ha de centrar els esforços a donar servei a preus fora de mercat a artistes joves, tenint especial atenció als de Terrassa però deixant les portes obertes a artistes de tot arreu.
- El centre ha de donar el privilegi als artistes amb més mancances de recursos però també pot crear models de treball amb institucions com ara museus o galeries que necessitessin produir de forma professional, evidentment, el preu a cobrar serà diferent.

Possibles categories:

- Artistes joves (des d’ara parlaré de joves fins a 30 anys) de la ciutat
- Artistes joves de qualsevol procedència
- Institucions que tinguin necessitats de producció per a projectes destinats a joves.
- Grups amb membres que siguin joves
- Artistes consolidats que sobrepassin els 30 anys i puguin aportar a canvi un cicle formatiu, ja sigui xerrada o tutories, per exemple.
- Artistes estrangers que estan a Catalunya i necessiten produir una peça aquí per estalviar recursos. A canvi aportaran un cicle formatiu.
- Institucions de tot l’estat que necessitin produir a Baumann seguint estrictament els codis de bones pràctiques de la (AAVC)* (s’hauria de crear un protocol de com treballar amb ells, es a dir, també podrien aportar quelcom a canvi)
- Lloguer hipotètic de les instal·lacions per a projectes europeus destinats al foment de les arts joves.
- Servei als usuaris de la xarxa de producció catalana.

- Quins suports i serveis us hauria d’oferir?
Lloguer:

- Lloguer de material audiovisual
- Lloguer d’espais per rodar o treballar-hi eventualment
- Residències curtes de 1 a 3 mesos mitjançant convocatòria

Formació:
- Cicles formatius de caràcter tècnic sobre software
- Cicles formatius per professionalitzar els diferents àmbits dels artistes
- Dossiers, termes legals, drets i deures…

Creació:
Laboratori gràfic
- Espai per a treballs gràfics amb objectius artístics, assessorament tècnic
- Impressió gran format
- Multimèdia i software lliure
- Treball amb fotografia digital
- Assessorament en fotografia analògica

Laboratori de vídeo:
- Treball d’edició de vídeo tècnic
- Treball d’edició sense tècnic

Perquè un espai de creació a Terrassa? A qui va dirigit? Quins serveis hauria de proporcionar? Com es gestiona i es finança? Quin perfil d’usuari/a hi podrà accedir?…

La intenció d’aquest bloc és facilitar un espai de participació i treball per la definició del que serà l’espai de creació Jove, al mateix temps es tracta d’afavorir que aquest procés sigui visible.

Entenent, que els objectius del centre han de ser coherents amb les necessitats de l’entorn, és necessari que el procés per perfilar-lo sigui el màxim de representatiu possible.

Posar en comú la visió sobre el què hauria de ser el centre…

debatre la realitat sobre la que ha d’intervenir…

reflexionar i definir quines necessitats es detecten…

pensar com es poden articular els espais de producció i exhibició que ja existeixen a la ciutat…

Amb l’objectiu de respondre a aquestes preguntes, el bloc es dirigeix a creadors, productors culturals, centres de formació artística , entitats que promouen la difusió I la exhibició de l’art, col·lectius I persones que tinguin interès en aportar la seva visió durant les sessions de treball que perfilaràn els objectius del centre.

A partir del debat que generem tots plegats, esperem construir les posicions futures sobre les que decidir els principals aspectes del futur espai de creació.

Per apuntar-vos a la sessió o sessions que us interessin només heu d’enviar un comentari al bloc dient el vostre nom I especificar el de l’entitat/col·lectiu/escola, si és que en formeu part, així com la sessió a la que voleu participar.

El bloc s’actualitza diàriament fent constar les persones que assistiràn a les sessions de treball sota el dia que han escollit.

De moment proposem fer les sessions a les 20.00h del vespre a la casa Baumann (Avinguda de Jacquard, número 1 Tel: 93.784.83.90).

1ª Sessió: Quina funció hauria de tenir l’Espai de creació jove? Quins objectius hauria de tenir? Com s’hauria de relacionar amb la ciutat de Terrassa? I amb la resta de Catalunya?

RESUM DE LA PRIMERA SESSIÓ

( Dijous 19 de Febrer)

Participants:

Sira Pizà
Ricard Trigo
Manu Bermudez
Adrià Ponsa
Caye Casas
Cristina Borobia
Mariona Peremateu
Arnau Monterde
Mireia Marzal
Jordi Fernández
Anna Gordillo
Agnès Petit

En Sergi Botella va fer arribar les seves aportacions via e-mail

La sessió es va preparar de la següent manera:

1) PENSEM : A mida que la gent va anar arribant se’ls donava un full amb els interrogants corresponents a la primera sessió de treball:

Quina funció creus que ha de tenir l’Espai de creació jove?
Quins objectius penses que ha de complir?
Com s’hauria de relacionar amb la ciutat de Terrassa?
I amb la resta de Catalunya?

Hi va haver uns vint minuts per a respondre les preguntes, la idea era començar el debat després d’haver pensat una mica en el tema i no condicionar-lo en la presentació.

2) ENS PRESENTEM I HO PRESENTEM: A continuació ens vam presentar, vam dir d’on veníem cadascú i què esperàvem d’aquest procés i vam presentar el pla de treball del procés, la importància d’aquesta idea, vam explicar el BLOC i que aquesta era una eina de participació i les sessions de participació presencials. Es va comentar la documentació que es donava als participants, els articles de premsa, les aportacions del Sergi Botella ( que ens havia fet arribar per e-mail)  i la documentació extreta del document final de Punt de Partida.

3) ENS CONEIXEM I EN PARLEM: A continuació vam iniciar el debat.

4) DECIDIM: La idea era marxar havent acordat 10 idees força, deu punts clau, deu acords.. però no va poder ser i ho vam posposar… feina pel BLOC o per a la propera SESSIÓ.

Resultats i reproduccions del PENSEM:

Quina funció creus que ha de tenir l’Espai de creació jove?

“ Per a mi el més important  seria que fos un espai actiu, que permetés la interactuació de la gent, la generació de nous projectes i l’espai físic de treball, tan creatiu com dinàmic.”

“ Oferir espais, mitjans i infrastructures per tal que els/les artistes desenvolupin el seu potencial al màxim, crear i reforçar el llegat creatiu de la ciutat”.

“ Facilitar la producció i realització de joves creadors de la ciutat, en primer lloc, i de la resta de Catalunya, en segon.
De forma multidisciplinar”.

“ Producció. Desenvolupament. Autoformació. Altaveu de realitats. Laboratori i Noves Tecnologies.”

“ Poder ensenyar  la feina artística que fa cadascun i així poder-nos donar a conèixer”.

“ Recolzar els joves artistes terrassencs en quant a ajudar-los a donar sortida al seu treball, i  procurar espais ens els que desenvolupar-los”

“- Concentrar projectes de creació de tot tipus i  talent
- Plataforma de projecció de les obres realitzades
- Oferir les eines auxiliars necessàries per a la producció
- Lloc de trobada”

“ Espai de referència on els joves artistes puguin anar a exposar els seus projectes i conèixer gent del seu àmbit”

“ Proporcionar recursos a pràctiques i projectes que s’inscriguin dins de l’art contemporani”

Quins objectius penses que ha de complir?

“ Donar un lloc per a la creació a la ciutat”

“ Establir connexions entre els diferents recursos de la ciutat, apropar-se i escoltar les necessitats dels creadors i artistes”

“Creació d’un viver de creadors”

“ Dotar d’eines”

“ Formar un grup artístic potent. Tenir un espai on reunir-nos, parlar, fer projectes…”

“ – Orientació
- Assessorament
- Posicionament
- Estar actiu amb altres artistes”

“ Evitar que bons projectes o iniciatives “morin” per la manca de recursos ( espais, eines, projecció, etc.)

“ l’objectiu bàsic és el de convertir aquest espai en una cantera de joves artistes terrassencs”

Com s’hauria de relacionar amb la ciutat de Terrassa?

“ Crec que els organismes oficials ( Ajuntament) haurien d’utilitzar els artistes del centre pels projectes de la ciutat”

“ Via exposicions i /o jornades de formació”

“ L’espai de creació hauria de ser el punt d’incubadora dels nous creatius, apostant per la innovació i la regeneració de la cultura a la ciutat”

“Seria bo formar un bon grup d’artistes de qualsevol àmbit, i que l’Ajuntament ens conegués i ens pogués encarregar feines i/o donar subvencions per a projectes,  i que es pensés en nosaltres en aspectes relacionats amb l’art”.

“ L’espai  de creació hauria de ser el punt d’incubadora dels nous projectes creatius, apostant per la innovació i la regeneració de la cultura de la ciutat”

“ Transversalitat”

“ punt de nexe entre creadors locals multidisciplinars”

“ Crec que hauria de ser un bon reflex en la ciutat, potser obrint els espais al públic i generant projectes que tinguin en compte l’entorn”

I amb la resta de Catalunya?

“ No ho sé… potser tenir relació amb els diferents espais de creació, per anar construint una xarxa que enriqueixi a tothom.”

“ Recerca de xarxa amb models similars”

“ Terrassa, cada vegada te més nom a Catalunya, culturalment activa, seria un punt a favor de la Joventut que ho tenim bastant difícil.”

ENS CONEIXEM I EN PARLEM:

(m) Hi ha una situació precària pels artistes, normalment hi és, però ara amb l’escenari de la crisi, encara més. Vol destacar la importància del treball en equip, de que hi hagi un espai de trobada i treball amb artistes de diferents disciplines. Que es facin tallers que potenciïn i canalitzin les inquietuds artístiques. La seva disciplina és la moda, però li agrada experimentar, i te poques ocasions per a fer-ho. Li agrada la MODA des d’una vessant artística. Veu el projecte com els “ projecte bressol i /o Incubadora” de Barcelona, amb opcions de laboratori creatiu. Li agradaria que en aquest espai hi hagués també orientació tècnica i assessorament legal pels artistes i creadors.
(c) S’ho imagina com una cantera d’artistes de TRS. Un lloc de reunió. Una base de recursos per a l’Ajuntament i diferents estaments. Un lloc en el que fer pràctiques. Opina que és preferible gastar els diners en projecte si no en residències. Cal canalitzar les subvencions i generar un espai de referència. Es destaca la idea d”agrupament”, de grup d’artistes.
(j) Ser realista sobre com és Terrassa. Conèixer i identificar les seves limitacions, però ser conscients de les seves possibilitats. No traçar objectius inviables. Aprofitar-se de les accions que ja es duen a terme. Posa l’exemple del Festival de Curts i d’exposicions i o accions ( hapennings i/o performances, etc. ) que es podrien vincular al centre de creació i al seu espai expsoitiu.
( m) Pensa que ha de ser un espai en el que compartir experiències artístiques.
( a) Opina que ha de ser un procés que potencií els projectes col·lectius per sobre dels individuals.
(m) Creu que ha de ser un espai que faciliti la producció i els intercanvis artístics.
(a) Anomena tres potes que creu que hauria de contemplar aquest espai: l’experimental/ laboratori, la de formació, en què es duguin a terme tallers i workshops  i la de producció comú/intercanvi artístic que doni resultats i visibilització del procés creatiu, en formats diversos i potser, per descobrir. Destaca la importància de la metodologia. Demana si aquest procés participatiu es  tindrà en compte o si quedarà en sac buit i fa una proposta concreta: la de que en aquest espai hi hagi software lliure. (m) diu que està be no duplicar espais, que si hi ha el BIT que treballa aspectes MULTIMEDIA; que es reforci aquest espai i que aquest se’l destini a altres usos.
(s) Diu que comparteix poques opinions que s’ha expressat i que és del parer de destacar criteris d’excel·lència i qualitat. La por que te que l’espai acabi sent un calaix de sastre és que, per la seva indefinició, sigui excessivament descafeïnat. Explica que un bon sistema de treball és fer-ho, de manera més academicista, a través de tutors de projectes i que, indefectiblement, cal posicionar-se, malgrat sigui poc popular, sobre els criteris de selecció dels projectes.
® Manifesta que, cal , ser radical i posicionar-se en els criteris i en fil discursiu del centre, pensa que no es defineix la dicotomia entre espai jove i centre de producció i que caldria determinar les fronteres. Afegeix, més endavant, que cal administrar recursos que ja h ha a la ciutat, identificar aquests recursos i posar-los en una bossa i/o xarxa i que algú es pugui fer càrrec d’administrar-los. Estem d’acord, tots, que és una manera econòmica de beneficiar-nos mútuament d’allò que ja hi ha, d’allò que ja es fa i que només cal enxarxar-ho.

Durant una bona estona es debat sobre si el centre s’ha de limitar a artistes locals o si ha de donar cabuda a artistes de fora de Terrassa. Es parla sobre la conveniència de circumscriure l’activitat del centre als criteris de qualitat o no. Com i per a qui s’han, o no, de composar i per a qui els Comitès de Selecció i quins criteris han, o no, de seguir aquests. Es parla d’un viver d’artistes i i de la importància de l’assessorament  que aquest espai ha d’oferir als artistes locals. Es parla d ela importància de la visibilitat i es qüestiona l’espai expositiu. Es parla del bar i de la seva ubicació  i tots estem d’acord en la seva importància.  Es parla de si la multidisciplinarietat ha de ser un criteri a prioritzar o no, si els projectes col·lectius han de prioritzar-se per sobre dels individuals, sobre si és millor concedir subvencions i ajuts econòmics per projectes que fer-ho a través de beques ,que exigeixen cert compromís, que s’ha de donar marge a la diversitat de tipologia de projectes, a camps de coneixement diversos, però que hi ha d’haver identitat i criteri i contingut, que cal definir el discurs i també  limitar-ho i tenir en compte el context, però que aquest no sigui un corsé castrador i limitador pels artistes…

Diversitat d’opinions… serà difícil arribar a acords i a consensuar-ho tot… però com a exercici em sembla útil…

Les dues coses que valorem més positivament d’entrada:

- ganes que hi hagi un lloc on trobar-se i en el què hi passin coses ( a TRS!)
- gent que sap de què parla i que no accedirà a una proposta descafeinada

Llàstima haver marxat  sense els deus punts d’acord: Properament resumirem les idees clau i a veure si ens anem posant d’acord!

APUNTS PER AL DEBAT I APORTACIONS QUE ENS PODEN SERVIR PER COMENÇAR PER ALGUNS LLOCS ( aportats per en Sergi Botella)

No es bo copiar cap model de centre, a de ser adequat al  context, si que està bé el que s’ha fet de mirar als demés però cada municipi te les seves característiques.

Es important que sigui un centre per el jovent ja que la iniciativa es de joventut però no tanqueu la porta a que artistes que passin de l’edat puguin fer servir les instal·lacions, ja que un centre a de ser rentable , només així serà professional.

L’altre dia es va dir que un centre per els majors tindria de ser cultura qui el proposés i estic d’acord però per un moment imaginem que això passa. ¿Que tindrem dos centres a la ciutat un per gent gran i un per gent jove? això no te sentit. Es millor convèncer a cultura perquè aportin també diners a canvi de que sigui un centre obert amb especial atenció als joves creadors, a veure no ens enganyem al Hangar el 80 per cent de usuaris son joves, però no es un centre només per a joves.

Si l’Espai Bit cobreix unes demandes no les repetiu millor completar la manca de serveis a la ciutat.

He vist que es vol fer un espai expositiu, bé això no es propi d’un centre de producció donat que per experiència us puc dir que no acostuma a sortir bé aquest híbrid, producció + exhibició, igualment entenc que una sala per poder fer algunes actuacions o exposicions no fa mal a ningú però això millor anomenar-ho activitats no exposicions, i no només es tracta de canviar el nom es com o entenem i sobretot els diners que es gasten. Un artista que pugui fer uns plotters al centre l’hi serà de gran ajuda, en canvi penjar-los a la Baumann no servirà de res.

Entenc que es necessita visibilitat però hi han altres formes i potser millor trobarà sinèrgies amb galeries de la ciutat o espais com la Muncunill 2 ja equipada.

Bé tinc moltes més aportacions però poc a poc això en resum es el que jo proposaria per demà.

Es molt important posicionar-se de manera clara i no voler abastar tot, per exemple un plató i material professional per la producció
fotogràfica es una necessitat que cap altre centre a Catalunya te
i aquí amb la universitat de fotografia al costat seria molt fàcil d’organitzar, passa el mateix amb la sala de realitat virtual de la upc o les enginyeries que mitjançant convenis de pràctiques es podrien aconseguir aportacions de molt valor.

APORTACIONS ARRIVADES VIA E-MAIL DESPRÉS DE LLEGIR EL DOCUMENT RESULTANT DE LA PRIMERA SESSIÓ PENJAT AL BLOC

Sergi Botella

Està d’acord en la majoria de les idees expressades pels participants. Les seves aportacions i/o discrepàncies són al voltant dels beneficiaris de l’espai, és del parer que tot i que s’hagi de tenir una especial sensibilitat amb els artistes del municipi, però no tanquem  les portes a artistes de fora de la ciutat, ja que, creu, l’intercanvi de llenguatges i cultures és el que més enriquirà als usuaris del futur espai de creació. Sobre les paraules “Producció. Desenvolupament. Autoformació. Altaveu de realitats. Laboratori i Noves Tecnologies”, declara que sona be, però que cal ser més concrets, especificar com ha d’estar equipat el laboratori? Diu que un laboratori de hardware i software amb condicions val molts diners… per tan, pregunta: com el volem?
Sobre el fet que l’espai sigui i/o suposi una plataforma per a donar-se a conèixer, creu que, aquesta no ha de ser la tasca d’un centre de producció i que és molt important tenir-ho clar, el centre pot ajudar als artistes a fer contactes amb crítics, comissaris i institucions, però que aquesta no ha de ser la tasca central del centre, diu  que no està d’acord en què aquests sigui, una plataforma de projecció d els obres realitzades, creu que no ha de ser-ne la finalitat. Per a mostrar les obres i fer presentacions, no es necessiten recursos. Només il·lusió i ganes de fer-ho, però, reitera, aquest no ha de ser objectiu del centre, ha de comportar un efecte colateral. Més endavant diu, que aquest espai ha de ser un espai que no es dediqui a l’exposició, sinó a produir obres professionalment. Diu que aquest ha de ser l’eina per a poder dur a terme els projectes d’un grup d’artistes, o artistes que treballin de manera individual. També pensa que és important obrir portes, a nivell de ciutat, a artistes de renom i internacionals. Diu també, que no per tenir un grup és fa més altaveu, que ja hi ha el Consell de les Arts, però declara que tothom és lliure de crear un grup d’artistes. En quant a la construcció d’una xarxa diu que ja existeix la Xarxa d’Espais de Creació a Catalunya.

(r.s) no va poder venir a la sessió del dijous passat però després de llegir-se el resúm diu:

M’he llegit el resum del dia 19 i m’identifico més amb els dos últims comentaris:

(s) Diu que comparteix poques opinions que s’ha expressat i que és del parer de destacar criteris d’excel·lència i qualitat. La por que te que l’espai acabi sent un calaix de sastre és que, per la seva indefinició, sigui excessivament descafeïnat. Explica que un bon sistema de treball és fer-ho, de manera més academicista, a través de tutors de projectes i que, indefectiblement, cal posicionar-se, malgrat sigui poc popular, sobre els criteris de selecció dels projectes.
® Manifesta que, cal , ser radical i posicionar-se en els criteris i en fil discursiu del centre, pensa que no es defineix la dicotomia entre espai jove i centre de producció i que caldria determinar les fronteres. Afegeix, més endavant, que cal administrar recursos que ja h ha a la ciutat, identificar aquests recursos i posar-los en una bossa i/o xarxa i que algú es pugui fer càrrec d’administrar-los. Estem d’acord, tots, que és una manera econòmica de beneficiar-nos mútuament d’allò que ja hi ha, d’allò que ja es fa i que només cal enxarxar-ho.

*Es cancela la sessió prevista pel dia 23 de febrer!! La pròxima serà el dilluns 9 de març

2ª Sessió: A qui s’hauria de dirigir l’Espai? Quins suports i serveis us hauria d’oferir? En quines condicions?

Dilluns 9 de Març

Dijous 12 de Març

3ª Sessió: Quines disciplines artístiques i pràctiques culturals creieu que haurien d’estar presents a l’Espai? Quin tipus de programació i activitats hi faríeu? Per a quin públic?

Dilluns 23 de Març

Dijous 26 de Març

4ª Sessió: Quines serien les formes de donar visibilitat al que feu els joves i entitats juvenils en relació a l’Espai?

Dijous 16 d’Abril

Dilluns 20 d’Abril

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial 3.0 Espanya de Creative Commons

Welcome to WordPress. This is your first post. Edit or delete it, then start blogging!